... de lecturas más o menos recientes.
"A Brusel.les, en el Théatre de la Monnaie, durant un concert de Casals, la gent tus. El director, a la primera part, va tossint, també, mentre dirigeix l´orquestra. En l´intermedi, Casals, que ha de tocar Bach, demana que hom modifiqui el programa, car 'si la gent tus, jo no em podré concentrar en l´obra'. Impossible de fer canvis. Casals surt, comença, i la gent tus. Para i s´adreça al públic: 'Jo també estic refredat i també tinc ganes de tossir. Però me n´abstinc per respecte a Bach i a vostès. Els prego que, per respecte a Bach I a mi, vostès tampoc no tussin'. El públic li fa una gran ovació. Torna a començar l´obra i l´acaba sense que ningú hagi tossit. Els metges que hi havia encara no ho comprenenen ara."
Pau Casals. Joan Alavedra.
"Ha comprès que els rics han d´anar sols per a ésser poderosos – la companyia és un perill -, però que els pobres han d´ajuntar-se – la companyia és un remei."
Tots som iguals. Josep M. Espinàs.
"El meu treball, grat sigui a Déu, es proposa principalment la bellesa, que és una olor que no poden percebre els esperits massa preocupats; i si ella hi és, com jo crec, baldament vagi barrejada amb brosses i espines gramaticals, no mancarà gent que vulgui fruir-la. Jo crec molt meritòries, molt necessàries i molt dignes d´estudi les lliçons dels nostres filòlegs; mes ¡ai si la bellesa literària hagués de dependre´n! ¿Qui s´atreviria a escriure, sense que li vingués el cap en roda, tot pensant en els nous descobriments que poden fer i en les errades en què poden haber incorregut?"
Pròleg a Pinya de Rosa (Edició Editorial Catalana. 1920). Joaquim Ruyra
"Tot és porqueria, si ho vols dir així: obscè i macabre. Escolta, Lluís ¿et penses que vas néixer d´una altra manera que tothom? ¿I que no acabaràs com tots els altres, fet una indescriptible porqueria? Ja ets prou gran per saber-ho: l´entrada obscena, la sortida macabra. L´entrada gratis, la sortida a garrotades. Creu-me: val la pena de llançar un gargall ben espès i amb tota la fúria mentre encara hi som a temps."
Incerta glòria. Joan Sales.
"¡Tot per la posteritat! Un no és res, tot ho és la posteritat. Però la posteritat ¿què és? Una partida d´imbècils ni més ni menys que nosaltres. "
Incerta glòria. Joan Sales.
"Doncs ¿vol creure que m´estimo més que m´avorreixin? La compassió em revolta. És una manera covarda que ha inventat la gent per expressar el seu despreci i a sobre sentir-se bons."
Incerta glòria. Joan Sales.